L’alquímia sempre ha estat un món que m’ha atret força, en principi i fa ja molt de temps, per tot l’esoterisme que l’acompanyava, en general, però quan vaig començar a tenir un ús de la raó més ampli fou quan de veritat vaig arribar a saber perquè m’atreia tant aquesta ciència; no tant sols fou el meu interès per la manera de pensar d’aquells científics que actualment ens poden resultar fins i tot pintorescs, sinó que a més a més estava tractant amb els veritables pares de la ciència! Quina va ser la meva sorpresa a l’adonar-me que tot i la seva qualitat de pioners, sovint eren maltractats i desacreditats en els cercles científics més refinats. Per què? Com podia ser? I sobretot, com és que resultava tant difícil trobar informació aparentment verídica sobre l’alquímia?
Estudi i justificació de l’alquímia pretenía ser un treball de síntesi de tota la informació pràctica útil que tenim en els nostres temps sobre el que foren i suposaren els antics alquimistes: també volíam explicar el perquè de la utilització d’un llenguatge o simbolisme tant obscur, ridícul potser a vegades, i compilar un petit diccionari de simbologia alquímica, fruit de la unió i previ estudi de diversos documents que, en veritat, no arriben a ser-ho per ells mateixos; (en un principi havia de tractar sobre les investigacions portades a terme al voltant de la pedra filosofal i la panacea universal, grans mites de l’alquímia, però després d’un estudi detingut, vaig creure convenient redirigir el treball cap a un camp potser més ampli però alhora més útil en quant a informació, que em donava molt més joc alhora d’investigar per mi mateix) i de tot allò que aconseguiren i que les males llengües han intentat i generalment aconseguit embrutar: grans descobriments els quals serviran per a millorar la qualitat de vida dels seus contemporanis, expandir la ciència en totes les seves vessants, etc. Tampoc podem deixar de banda les corrents filosòfiques en les que l’alquímia es va veure involucrada, com és el cas dels antics grecs, que hi treballaren en profunditat, sovint regalant-nos al món gran número de ments prodigioses capaces de fer evolucionar cultures senceres.
Així doncs, en plantejar-me aquest treball, sorgien d’ell unes preguntes que, a l’hora que éren simples, no sempre tindrien una resposta igual de senzilla; Què és l’alquímia? Podem tractar l’alquímia com a una vertadera ciència, amb autonomia pròpia, i no com a una pseudo-ciència com alguns gosen anomenar-la, sovint sense fonament? Que aconseguiren els anomenats alquimistes en el seu temps? De veritat ens han estat útils els seus avenços?
Preguntes que ténen com a directriu donar un punt de vista realista i objectiu sobre el que de veritat va ser aquesta pràctica, deixant de banda els assumptes esotèrics que a la pràctica tant de mal li van acabar fent.
Així doncs, i com en principi és d’esperar, em vaig servir del mètode hipotetico-deductiu i de les diverses tècniques de laboratori per a poder fer aquest treball amb el rigor i exactitud que mereix i de la recerca bibliogràfica mitjançant material de biblioteca, recerca en planes webs, fòrums, xats i contacte amb diverses comunitats si s’escau de persones relacionades amb el tema, intentant aconseguir d’aquesta manera un resultat en el qual tot aquell que intenti investigar i aprofundir en el món de l’alquímia tingui amb aquests fulls uns pilars ferms sobre els quals reposar.
