És ben veritat... fins i tot a les mirades.
Qui no ha sentit mai que una mirada se li feia eterna? Tant en moments bons com en dolents, quan uns ulls et diuen "siusplau...", "vine..." o un "ho sento, ja no puc més."
El sabor amarg que provoca l'enveja també el provoca la química. La vermellor de les galtes en certa manera podem arribar a acceptar que també; al igual que "la seva olor", el gust a xocolata, el plaer de fer alguna cosa que t'agrada... o la reacció tan maca que es produeix en la combustió del teu temps al seu costat. Realment és un tema que em sobrepassa.
Ai, no ho se pas. Pensava dir moltes coses però m'han marxat del cap. Serà que encara no em se el temari de la prova de demà...
5 comentaris:
...química d'aquella que no pot sortir del laboratori...i que fa que aquests moment i les sensacions que et provoquen siguin màgics i increïbles...
pd: sort per demà
Uf odio que escriguis tan bé perq uns tan i els altres tan poc?que hi diu la química?
Molt bo l'escrit Txus, en serio ;)
cuida't!
encara t'espero avui a classe ¬¬
nyeee
Publica un comentari a l'entrada