No és or tot allò que llueix...

No se si és de les coses classificables com "cultureta" o algún dels seus horribles sinónims, però els egipcis es vessaven tant en els seus morts i en els rituals que aquests semblaven necessitar que a la llarga totes les joies i objectes de valor que feien dringar els vius no eren més que simples imitacions barates, fabricades il·legalment pels alquimistes d'aleshores, mentres que les de veritable valor esperaven els lladres de tombes o els nostres contemporanis, desitjosos de trobar-les per entaforar-les dintre de capsetes de vidre (Per sort a part d'això podem atribuïr-los altres grans i importants descobertes, com alguns dels primers detergents, gran varietat de perfums per la dèria de voler-ho conservar tot, ciments, faença, el papir o inclús els primers mètodes de dessalinització d'aigua).

Al mateix temps els "urbanites" ens volen fer estimar una suposada natura de conte de fades, uns móns paralels on viuen i conviuen bruixots, reis que escolten el seu poble i van a lluitar a grans croades, dracs i moltes altres raçes extranyes; pensen que ja no queden espais d'aquest tipus en la nostra realitat. No és cert. Per aquests paratges encara queden llocs on els insectes fan soroll per les nits, on et pots escalfar i assecar al costat d'una bona foguera de camp mentres sopes irremediablement carn cremada i sopa de sobre, on pots triar dormir a la intempèrie contant estrelles i buscant constelacions, on es poden fer mil activitats sense malmetre el paisatge i un llarg etcètera.

He nascut entre Blanes i Cadaqués i crec tenir la sort de saber on visc i de gaudir-ho i em dóna la sensació de que molta gent pot dir el mateix sense creure-s'ho.